Every once in a while... well, way more often than I'd like to admit, I hear a song or see something or smell a cologne that reminds me of him and I just miss him so much. Obviously, I can't help but wonder what things would be like if they had gone differently. Would I still be living in Catalonia with him now? Would we be happy?
I still feel like I love him. I don't feel really crazy in love with him anymore. I don't get butterflies anymore when I look at his photos. But when I hear his voice or I see him smile because of something silly I said to him on webcam those butterflies come back sometimes. It's been more than a year since he broke up with me. Longer than we were a "couple". I just feel so connected to him sometimes.
Fortunately (although rather inconveniently), I think I've fallen in love again with another boy from the Internet. There goes Charles again with that Internet and those long distance crazy things. This one lives in Alaska, is a talented clarinetist, funny, charming, smart, beautiful and more than a foot taller than I. Hah! Well, most people are like more than a foot taller than I am, but that's unimportant. This guy is really special. A pity that he's so far away. He wants to visit me during spring break. I'm nervous that I'll fall pathetically in love with him, like I did last time and then the distance will make me crazy. Oh well. I'm sure it'll all be worth it.
This is the way you left me,
I'm not pretending
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending
Wake up in the morning, stumble on my life
Can't get no love without sacrifice
If anything should happen, I guess I wish you well
A little bit of heaven, but a little bit of hell
This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' every day
This is the way you left me,
I'm not pretending
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending
This is the way that we love,
Like it's forever
Then live the rest of our life,
But not together
2 o'clock in the morning, something's on my mind
Can't get no rest; keep walkin' around
If I pretend that nothin' ever went wrong, I can get to my sleep
I can think that we just carried on
A Little bit of love, little bit of love
Little bit of love, little bit of love[repeat]
5 comments:
Quasi per casualitat he trobat el teu blog i entenc perfectament el que senties quan vas escriure aquest post.
Espero que com jo he fet, tu també hagis trobat la felicitat al costat de qui t’estimi tal i com ets
I que siguis feliç al costat de qui estimes i t’estimi a tu
I en recordar-ho, oblidis el dolor i trobis un somriure per retrobar els moments bonics que vareu viure plegats.
El meu mes sincer afecte vers tu
KIKE
Hola Kike!
De tant en tant, m'oblido completament que tinc aquest bloc... i m'oblido completament de tot el que em sentia durant aquella época de ma vida.
La veritat és que ara, quatre anys després d'aquella experiència, se m'ha oblidat gairebé completament el dolor i si que somric quan penso en ell. Encara l'estimo i sempre l'estimaré (o potser la idea d'ell?) però ma vida ha continuat.
Ara quan penso en ell, en general em sento agraït. No crec que tots tinguin l'oportunitat d'estimar algú... o d'aprendre una altra llengua en enamorar-se! Sóc de debò molt afortunat.
Com has trobat el meu bloc? :)
Hola Charles.
Resulta curiós que parlem tu i jo.
Però me n'alegro de fer-ho.
Espero que no t'hagi molestat la intromissió en la teva intimitat.
Si es així, ho sento de tot cor.
No era la meva intenció, i espero que acceptis les meves mes sinceres disculpes
Entenc el que em dius, perquè jo també vaig passar pel mateix.
Encara que, el final de tot allò, va ser ja fa mes de cinc anys.
I vam estar junts mes de 4 anys.
Com ara tu, jo també em sento afortunat de tot el que he viscut a la meva vida, abans i desprès d'ell.
I quan el recordo, també intento posar un somriure a la meva cara.
Encara que m’hagi quedat un regust a tristor.
Amb ell, també vaig haver de deixar enrere els seus amics i la seva família, a la que estimava com la meva.
A mes de 4 anys molt feliços, en que vaig sentir que es pot tenir una família i una vida plena, encara que siguis Gay.
Ara torno a tenir una parella i una vida familiar i em sento afortunat de que aquells anys m’hagin portat fins aquí.
El teu bloc l'he trobat per casualitat.
Jo ja no visc al Vendrell i tenia allà un amic del que he perdut el rastre.
La veritat es que tot això dels blocs no son precisament el meu fort.
Ni els conec, ni se tan sols com trobar un bloc a la xarxa.
Del Mark (El meu amic) nomes recordo que tenia un bloc que es deia alguna cosa semblant a el "Xicot del Vendrell".
Alguna vegada m’havia enviat enllaços per accedir i he escrit alguna vegada en ell, com quan va ser el seu aniversari ja fa un parell d'anys.
Així que vaig fer una cerca a Google amb tags tipus +"vendrell"+"aniversdari"+"xicot"... i va sortir el teu bloc com a tercera o quarta opció.
El cas es que em va sortir un post teu sobre un viatge a Catalunya i un posicionament geogràfic a Google, que ara no aconsegueixo tornar a trovar... jejej pero que marcava la casa del Rubèn
Pots imaginar que em va deixar de pedra perquè jo vaig viure allà 2 anys.... i desprès, no vaig poder evitar continuar llegint.
Em va resultar molt bonic llegir les coses que vas escriure llavors.
Et dono les meves disculpes novament si t’ha molestat que et fes el comentari.
I et desitjo tot el millor a la teva vida.
Salutacions
KIKE
Què dius? És clar que no em molestes. M'agrada saber que hi ha algú que entén perfectament el que em va passar. Em sembla que tenim molt en comú. Jo també tinc una nova parella i hem estat junts una més d'un any. Ma vida continua i estic molt content amb el meu xicot. Però això no vol dir que no em demano de tant en tant com hauria sortit tot si estigués amb en Rubèn. No hi penso sovint, però em passa de vegades.
També m'agrada poder xerrar català amb algú... ja que visc a Texas, hi ha molt poca gent que conec que el parla. No el vull perdre. Llavors gràcies. :)
Jo també em pregunto de tant en tant que serà de la seva vida.
Potser perquè encara em preocupo sense sentit per ell...
Potser perquè en el fons continuo esperant les respostes que em facin entendre aquell final
Encara que, t’he de dir, que les respostes ja las conec...
He tingut 5 anys per trobar-les... jejeje
Malgrat tot, el meu cor no ha volgut mai escoltar-les.
Potser llavors necessitava que ell m’ho hagués dit.
Malgrat tot, sempre que el recordo, ho faig amb bon record d’ell i li desitjo el millor.
I se que estarà be, perquè te una gran família que l’estima i se’l cuida.
I trobo que te un bon ull per trobar gent bona en el seu camí.
Me n’alegro molt que siguis molt feliç novament amb el teu xicot alla a Texas
I m’alegro mes encara, haver tingut la sort de trobar-me amb el teu bloc.
Encara que continuo sense trobar al Mark jejeje
Crec, com molt be dius, que tenim moltes coses en comú.
Sensacions i vivències comunes.
M’agradaria molt saber de tu i intercanviar de tant en tant unes línies en català, si no et sap greu.
Et desitjo que tinguis un gran dia i t’envio la meva salutació pel teu xicot.
Una abraçada
KIKE
PD Aquesta es la meva adreça de feina
A casa no acostumo a connectar-me gaire així que ho faig una estona quan estic treballant
eramirez@aiguesdereus.cat
Post a Comment